Exposició “De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera”

Aquesta exposició ens permet acostar-nos a la visió singular i original del nostre territori d’un dels creadors més importants de la història de la fotografia a Catalunya: Ton Sirera. I és que aquesta exposició, produïda per cinc institucions museístiques de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, (Museu de la Noguera, Museu Comarcal de Cervera, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i Museu Comarcal de l’Urgell -Tàrrega) pretén posar l’accent en la lúcida mirada sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida que Ton Sirera va anar impressionant sobre negatiu al llarg de tota la seva trajectòria artística.

Una mirada, sens dubte, compromesa amb el territori i la seva gent i que més enllà del seu valor com a objecte artístic, ens presenta també unes terres de Ponent del tot inèdites que configuren un ric testimoni sobre l’esdevenir del país.

Amb la condició d’aquest doble valor artístic i històric de les fotografies, l’exposició ens permet retrobar-nos, una vegada més, amb la mirada d’un fotògraf imprescindible. Creador polifacètic, conegut especialment per la seva condició de fotògraf en totes les seves possibilitats, també pintor i cineasta, Ton Sirera va néixer a Barcelona però s’instal·la a la capital de Ponent l’any 1935 on va exercir professionalment de metge odontòleg. Personatge clau en el context de la reactivació cultural i artística de la Lleida de postguerra, el seu nom sempre va anar associat activament en totes aquelles iniciatives que d’una manera o d’una altra, promoguessin la difusió i el debat a l’entorn de l’art en totes les seves disciplines, ja fos, per exemple, des les pàgines de la revista Labor, les parets de la Petite Gallerie de l’Alliance Française o les pantalles de l’Agrupació de Cinema Amateur de Lleida, espais on sovint va donar a conèixer també la seva producció artística.

En un moment en què l’obra fotogràfica es difonia abans que res a través dels llibres gràfics, l’artista lleidatà tingué l’oportunitat de posar de manifest generosa i àmpliament la qualitat de la seva obra documental de forma especial a partir del seva extensa i incansable labor amb Josep Vallverdú, amb el qual va publicar Els rius de Lleida i vuit dels deu volums de la col·lecció Catalunya Visió (Editorial Tàber, 1968-1974). Segons l’escriptor, aquest projecte editorial va conduir a ambdós companys en sortides de cap de setmana per gairebé catorze mil quilòmetres de la geografia catalana amb la idea de configurar una descripció personal, comarca a comarca, del paisatge humà i físic d’una Catalunya que experimentava llavors una accelerada transició en un context on el teixit urbà i industrial prenia cada vegada major protagonisme.

De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera és una producció de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, inaugurada recentment a Balaguer, i que itinerarà durant l’any 2013 per les poblacions de Balaguer, Cervera, Esterri d’Àneu, Solsona i Tàrrega.

Anuncis

SENY i BOSCOS DE FERRO

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu exposa fins el 30 d’abril a la Casa Gassia, a Esterri d’Àneu, SENY l’exposició fotogràfica d’Ivana Larrosa produïda pel Museu de la Vida Rural i que versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, els Biel, dedicats a la forja artística, i els Vendrell, picapedrers i escultors, i de la relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet.

Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet. Continua llegint