‘Procesos de musealización. Más allá de los museos’

Dins del programa de Cursos i Seminaris de la Universitat d’Estiu de la Universidad del País Vasco, els dies 5 i 6 de juliol tindrà lloc el curs “Procesos de musealización. Más allá de los museos.”: En temps de crisi els models de patrimonialització i musealització a l’ús són qüestionats. D’una banda, pateixen les primeres urpades de l’austeritat pressupostària i, per un altre, es comencen a mirar amb lupa antigues proclames que prometien una relació causa-efecte entre les inversions patrimonials i la generació de riquesa i recursos. Els museus i centres patrimonials han de buscar, per tant, noves vies per procurar la seva viabilitat financera i, alhora, han d’inventar-se noves maneres d’establir una complicitat, més efectiva, més profunda, amb els col·lectius socials que els sustenten.

Aquest seminari tracta de repassar algunes alternatives ja engegades i discutir sobre la viabilitat i sostenibilitat de les iniciatives patrimonials, dirigint-se tant a un públic especialitzat com a alumnes de carreres relacionades i públic en general.

Lloc: UPV/EHU BBK Etxea. Bilbao. (Casc Antic)
Horari: De 9:00 a 15:00 hores
Preu: Estudiants i aturats 25 €. Resta de matrícules 50 €
Terminis de matrícula: Des del 2 de maig al 3 de juliol
Validesa acadèmica: 20 hores
Coordinació: Iñaki Díaz Balerdi (UPV/EHU)
Programa del curs: http://bizbak-ehu.es/cursos/artes-exposiciones-y-nuevos-media/museo/

Anuncis

L’era digital: què estem fent els museus catalans? – MuseumNext

En el marc de MuseumNext, la conferència europea dedicada al desenvolupament digital i 2.0 dels museus i que es durà a terme a Barcelona, el Museu de la Vida Rural presentarà, el dimecres 23 de maig al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i dins la sessió L’era digital: què estem fent els museus catalans? el projecte Fotoscòpia que desenvolupa a la xarxa.  Un projecte que pretén donar visibilitat als fons fotogràfics rurals, valorar les col·leccions particulars de fotografia familiar i crear un xarxa d’informació que afavoreixi el coneixement que emana de la fotografia. Un treball que s’emmarca amb el procés, de llarg abast, de patrimonialització d’imatges que du a terme el museu.

La sessió, dirigida a professionals dels museus, tindrà aquest programa:

  • Xarxes socials i presència web 2.0 als Museus de Lleida – Esther Solé
  • Apps de patrimoni: fora de les parets del museu – Albert Sierra- Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya
  • Arts combinatòries. Un espai per a l’Educació, l’Exposició i la Recerca – Linda Valdés i Núria Solé – Fundació Antoni Tàpies
  • El nucli de les col·leccions del museu: informació millorada per la comunitat – Francesc Uribe i Cristina Serradell-Museu de Ciències Naturals_Museu Blau
  • Fotoscòpia”: projecte col·laboratiu de fons fotogràfics – Albert Carreras- Museu de la Vida Rural, l’Espluga de Francolí
  • Blog de l’exposició La Maleta Mexicana – Elisabet Pueyo-Museu Nacional d’Art de Catalunya
  • Tecnologia de la localització per millorar l’experiència dels visitants – Jesús Pablo González i Marc Ciurana – Parc Tecnològic del Vallès

Inscripcions a través d’Eventbrite a: http://mnac-eorg.eventbrite.com/

SENY i BOSCOS DE FERRO

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu exposa fins el 30 d’abril a la Casa Gassia, a Esterri d’Àneu, SENY l’exposició fotogràfica d’Ivana Larrosa produïda pel Museu de la Vida Rural i que versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, els Biel, dedicats a la forja artística, i els Vendrell, picapedrers i escultors, i de la relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet.

Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet. Continua llegint

IV Jornades de Museologia a les Terres de Lleida. Museus en xarxa: un nou model de gestió territorial?

Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Esterri d’Àneu
3 i 4 de maig de 2012

Davant del nou escenari que s’està definint en aquests darrers anys en tots els sectors econòmics, tant públics com privats, sembla que és evident que molts models de gestió utilitzats fins ara s’estan posant en dubte. Aquest procés també afecta, i molt directament, el món dels museus i el de la gestió del patrimoni cultural.

El treball en xarxa, compartint recursos i inversions en un mateix àmbit o territori, sembla que s’està convertint en una de les opcions més clares per tal de redefinir i buscar noves alternatives més sostenibles, pel que fa al manteniment d’infraestructures i l’activació de noves polítiques culturals en el nostre país.

Creiem que el treball en xarxa és estratègic per al futur de molts territoris i els seus equipaments. Donat que aquest és un tema sobre el que val la pena reflexionar i debatre, per això us el proposem com a tema central per aquestes quartes jornades de museologia organitzades conjuntament per l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Xarxa de museus de les terres de Lleida i Aran.

Durant dos dies diferents especialistes en la matèria ens explicaran les diverses experiències d’arreu del país que ja estan funcionant, amb la finalitat de discutir-les, evaluar-les i analitzar-les col·lectivamentels, tot amb l’objectiu final de millorar la gestió i la sostenibilitat dels museus i equipaments culturals del nostre país.

Un any més, aquestes jornades de museologia, obertes a tothom, pretenen convertir-se amb un punt de trobada dels professionals del món del patrimoni cultural de les terres lleidatanes. Millorar la fomació tècnica, donar visibilitat i dotar de noves eines de gestió als museus i equipaments patrimonials del territori són els tres principals objectius, que any rera any, es persegueixen amb la organització d’aquestes jornades anuals.

[PDF adjunt]: IV jornades museologia

Joan Rendé: “A l’Espluga, els del Caputx parlaven xipella. A baix, parlaven com parlo jo”

En Joan Rendé ens parla de l’Espluga dels seus orígens, la dels anys quaranta. “Jo vivia al carrer Major, un carrer de dues direccions. Des de les quatre del matí, senties els carros —catric-catroc— que anaven al tros. Això durava fins a les set tocades. Entre les cinc i les sis de la matinada, es produïa la màxima circulació de carros. L’època de la verema s’anunciava amb l’olor del raïm collit. Nosaltres dúiem el nostre al sindicat. A sis i set anys, bevíem vi a tot estrop: un gotet de vi ranci i un rovell d’ou, tot ben remenat. Això, havent dinat. I ningú es va alcoholitzar!

De joves, al tros, ajudàvem amb el segar i el batre. Allò era una autèntica festa per a nosaltres! De bon matí ja sortíem amb el carro, i de vegades dormíem damunt les garbes. Vestíem una camisa ventadora, que en deia ma mare: era una camisa vella, amb una caputxa afegida perquè no t’entrés el boll a l’orella. Com més apedaçada, millor!”. Continua llegint

El MVR presenta “Cròniques rurals”

Cròniques rurals és un conjunt de vint entrevistes a personatges públics i reconeguts que, d’una manera o una altra, tenen vinculació amb el camp. Des del món de les arts, pintura, escriptura, poesia, fotografia, música; el del periodisme, el de la cuina, el de la política… un ampli ventall de figures dóna testimoni d’una relació particular amb l’entorn rural. Ja sigui pel seu naixement en un poble, per haver crescut al camp, per una vinculació professional a la terra, per haver decidit retirar-se en un mas… Carme Ruscalleda, Neus Català, Joan Margarit, Ramon Tremosa, Lluís Foix, Roger Mas, Cossima Dannoritzer, Gay Mercader i d’altres personalitats reivindiquen a la seva manera els valors de la vida al camp alhora que fan un repàs a les seves trajectòries vitals i professionals i a la influència que hi han tingut aquests valors. Continua llegint

L’estendard de la Societat de roders d’Arbúcies

L’estendard era un dels símbols de les societats de roders i en ell hi figuren com a emblema les eines d’aquest ofici: la destral, el podall i el contell. L’estendard de la Societat de Roders d’Arbúcies de Sant Antoni de Pàdua de l’any 1927, ha estat dipositat recentment al MEMGA per la família Ribera-Ferrer per tal que es pugui exposar al museu i així donar-lo a conèixer. Per aquest motiu i com a símbol d’un dels col•lectius més emblemàtics de la Vila d’Arbúcies, el MEMGA l’ha escollit enguany com a Joia del Museu.

Continua llegint