“Papers personals” al Sense ficció de TVC

Televisió de Catalunya estrena del documental de Televisió de Catalunya “Papers personals” adscrit al programa Sense Ficció. que ha comptat amb la col·laboració de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el Museu de la Vida Rural.

La història escrita en primera persona

A Catalunya, durant els segles XVII i XVIII, la majoria de la població vivia a pagès, al voltant de masos escampats pel territori en petites unitats de producció, en les quals els amos, homes benestants i amb una certa alfabetització, duien per escrit els comptes de l’explotació patrimonial.

Fer números era una tradició patrimonial ben antiga en la societat catalana, però, de cop i volta i de manera gairebé simultània en el tombant d’aquells segles, molts d’aquells llibres d’apunts van començar a encabir unes altres anotacions. Enmig de les tradicionals dades censals i d’apunts sobre compres i vendes, aquells pagesos hi escrivien també trossos de la història que vivien, com ara la por que passaven pels diversos esdeveniments de caire violent que tenien lloc en una Catalunya revoltada, els comentaris pel naixement o la defunció de parents pròxims, receptes, remeis, etc.


I tot això ho feien en unes petites llibretes relligades comprades o fetes manualment, escrites amb una lletra força comprensible i un català molt correcte que els historiadors anomenen dietaris familiars. El doble valor d’aquests quaderns resideix en el fet que gairebé sempre aporten una informació molt valuosa sobre la vida, els costums i l’economia local de la comunitat on es van escriure, però sobretot també perquè complementen i aporten un nou punt de vista –el de l’individu, no el dels grans historiadors o polítics– per conèixer els grans fets que es van viure en aquella època. I ens recorden amb insistència que van ser uns segles durant els quals es van encadenar diversos episodis bèl·lics que van arrasar el territori i amb especial violència el món pagès, que és on vivien els autors d’aquests quaderns personals.

L’última de les singularitats d’aquests textos memorialístics és que, més enllà del valor documental que tenen amb relació als costums i la vida a pagès i del discurs literari –en alguns casos, per cert, d’una certa qualitat–, són llibres escrits en primera persona, però en els quals el protagonista no és mai l’autor sinó el mas o el col·lectiu que s’hi descriu. Per això la combinació entre el “jo” (autor) i el “nosaltres” (família) que apareix i es defensa en aquests textos aporta una perspectiva literària i psicològica molt interessant. Ells escrivien, com diu un dels dietaris, per als “venidors”, és a dir les generacions futures.

La tria dels dietaris

El programa “Sense ficció” de TV3 ha preparat un documental sobre aquesta tradició dietarística amb el títol de “Papers personals”, en què s’aborden diversos exemples de dietaris escollits i repartits per tot el territori català: la Catalunya Vella, Osona i el Bages, però també el Rosselló, el Pallars, la Ribagorça, recorrent arxius familiars i eclesiàstics, entrevistant les famílies que continuen la saga dels autors dels dietaris i diversos historiadors especialistes en aquesta mena de documents, filòlegs i també especialistes en cal·ligrafia.

Tot un documental per conèixer qui era aquella gent, què els va moure a escriure aquells llibres i, sobretot, per què ho van fer. La resposta, a manera d’avanç del que es podrà veure en el reportatge de cinquanta minuts, és que aquells temps molt difícils i els seus protagonistes necessitaven explicar, deixar constància de tot el que vivien i feien per salvar el patrimoni i la família. Una realitat que per a alguns dels entrevistats en el documental s’ha repetit al llarg de la història en situacions també molt cruentes, com la Guerra Civil, i que potser també es repeteix ara per culpa de crisi social i econòmica que es viu en el món occidental.

El documental

El gran repte d’aquest documental és explicar i al mateix temps mostrar com s’havien viscut algunes de les experiències relatades en aquests dietaris, i per fer-ho s’ha hagut de recórrer a una sèrie de recursos del món de la il·lustració i de l’escenografia en miniatura.

En aquest sentit, la participació d’un expert escenògraf i miniaturista especialista en la realització de diorames de pessebres (Ismael Porta) i d’una jove il·lustradora que ha confeccionat diversos escenaris amb figures retallades que reprodueixen episodis relatats en els dietaris ha contribuït a fer visible tot el que s’explica d’aquell temps en els vells documents. També s’han rodat un parell de figuracions amb actors en dos espais magnífics, com són la casa museu de ca l’Agustí al Pla de la Calma i l’Ermita de Sant Martí a Camelas al Rosselló. I amb l’ajut del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

La resta són rodatges fets en els llocs originals on es van viure aquelles experiències, masos i trossos de territori, que en alguns casos i per fortuna es mantenen més o menys igual com eren fa quatre segles gràcies a l’esforç i la tenacitat d’algunes famílies que han sabut conservar el patrimoni heretat. Tots aquests escenaris expliquen un passat que a vegades no sembla tan llunyà, ja que molts dels textos escrits en aquelles èpoques parlen i reflexionen sobre les diverses crisis que assolaven la societat.

Aquest documental segueix el fil d’una investigació feta durant els últims cinc anys per historiadors i filòlegs de diverses institucions i liderada pel Grup de Recerca de Manuscrits del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, que ha permès localitzar i classificar un gran nombre de dietaris i memòries personals escrits a Catalunya i als territoris de parla catalana des de finals del segle XV fins a començaments del segle XIX.

Fruit d’aquestes recerques va néixer el portalwww.memoriapersonal.eu, que serveix per donar una visibilitat necessària a tots els documents que fins ara es trobaven, com hem dit abans, dispersos per arxius públics i privats catalans, espanyols i estrangers.

Anuncis

RECERCAT 2012

El Museu de la Vida Rural col·laborarà en les activitats de la vuitena jornada del RECERCAT, la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana que, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, se celebra anualment en el marc dels actes de la Capital de la Cultura Catalana, enguany a Tarragona, els propers 12 i 13 de maig de 2012.
La jornada té per finalitat oferir una mostra de les publicacions, projectes i activitats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana. Es tracta d’iniciatives elaborades des de cada territori amb l’objectiu de generar coneixement, afavorir la seva difusió i contribuir al seu desenvolupament.

Les aportacions realitzades des de la xarxa territorial articulada que configuren els centres d’estudis són fonamentals per al conjunt de la cultura catalana. Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de parla catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través del premis RECERCAT. També es pretén fomentar la comunicació i el contacte entre les entitats culturals participants, els investigadors i el conjunt de la societat civil.

En aquest marc el dissabte 12 de maig a les 19.00 h. el Museu de la Vida Rural participarà en la taula rodona “Experiències en el món agrari a través del llibre Cròniques rurals i del catàleg de l’exposició El món agrari a les terres de parla catalana. Hi participaran l’escriptor Joan Rendé i el periodista Lluís Foix; l’acte anirà moderat per Jordi Llavina.

Podeu descarregar tot el programa d’activitats del RECERCAT en aquest enllaç: RECERCAT 2012 (Tarragona)

L’era digital: què estem fent els museus catalans? – MuseumNext

En el marc de MuseumNext, la conferència europea dedicada al desenvolupament digital i 2.0 dels museus i que es durà a terme a Barcelona, el Museu de la Vida Rural presentarà, el dimecres 23 de maig al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i dins la sessió L’era digital: què estem fent els museus catalans? el projecte Fotoscòpia que desenvolupa a la xarxa.  Un projecte que pretén donar visibilitat als fons fotogràfics rurals, valorar les col·leccions particulars de fotografia familiar i crear un xarxa d’informació que afavoreixi el coneixement que emana de la fotografia. Un treball que s’emmarca amb el procés, de llarg abast, de patrimonialització d’imatges que du a terme el museu.

La sessió, dirigida a professionals dels museus, tindrà aquest programa:

  • Xarxes socials i presència web 2.0 als Museus de Lleida – Esther Solé
  • Apps de patrimoni: fora de les parets del museu – Albert Sierra- Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya
  • Arts combinatòries. Un espai per a l’Educació, l’Exposició i la Recerca – Linda Valdés i Núria Solé – Fundació Antoni Tàpies
  • El nucli de les col·leccions del museu: informació millorada per la comunitat – Francesc Uribe i Cristina Serradell-Museu de Ciències Naturals_Museu Blau
  • Fotoscòpia”: projecte col·laboratiu de fons fotogràfics – Albert Carreras- Museu de la Vida Rural, l’Espluga de Francolí
  • Blog de l’exposició La Maleta Mexicana – Elisabet Pueyo-Museu Nacional d’Art de Catalunya
  • Tecnologia de la localització per millorar l’experiència dels visitants – Jesús Pablo González i Marc Ciurana – Parc Tecnològic del Vallès

Inscripcions a través d’Eventbrite a: http://mnac-eorg.eventbrite.com/

SENY i BOSCOS DE FERRO

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu exposa fins el 30 d’abril a la Casa Gassia, a Esterri d’Àneu, SENY l’exposició fotogràfica d’Ivana Larrosa produïda pel Museu de la Vida Rural i que versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, els Biel, dedicats a la forja artística, i els Vendrell, picapedrers i escultors, i de la relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet.

Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet. Continua llegint

Joan Rendé: “A l’Espluga, els del Caputx parlaven xipella. A baix, parlaven com parlo jo”

En Joan Rendé ens parla de l’Espluga dels seus orígens, la dels anys quaranta. “Jo vivia al carrer Major, un carrer de dues direccions. Des de les quatre del matí, senties els carros —catric-catroc— que anaven al tros. Això durava fins a les set tocades. Entre les cinc i les sis de la matinada, es produïa la màxima circulació de carros. L’època de la verema s’anunciava amb l’olor del raïm collit. Nosaltres dúiem el nostre al sindicat. A sis i set anys, bevíem vi a tot estrop: un gotet de vi ranci i un rovell d’ou, tot ben remenat. Això, havent dinat. I ningú es va alcoholitzar!

De joves, al tros, ajudàvem amb el segar i el batre. Allò era una autèntica festa per a nosaltres! De bon matí ja sortíem amb el carro, i de vegades dormíem damunt les garbes. Vestíem una camisa ventadora, que en deia ma mare: era una camisa vella, amb una caputxa afegida perquè no t’entrés el boll a l’orella. Com més apedaçada, millor!”. Continua llegint

El MVR presenta “Cròniques rurals”

Cròniques rurals és un conjunt de vint entrevistes a personatges públics i reconeguts que, d’una manera o una altra, tenen vinculació amb el camp. Des del món de les arts, pintura, escriptura, poesia, fotografia, música; el del periodisme, el de la cuina, el de la política… un ampli ventall de figures dóna testimoni d’una relació particular amb l’entorn rural. Ja sigui pel seu naixement en un poble, per haver crescut al camp, per una vinculació professional a la terra, per haver decidit retirar-se en un mas… Carme Ruscalleda, Neus Català, Joan Margarit, Ramon Tremosa, Lluís Foix, Roger Mas, Cossima Dannoritzer, Gay Mercader i d’altres personalitats reivindiquen a la seva manera els valors de la vida al camp alhora que fan un repàs a les seves trajectòries vitals i professionals i a la influència que hi han tingut aquests valors. Continua llegint