Televisió de Catalunya estrena del documental de Televisió de Catalunya “Papers personals” adscrit al programa Sense Ficció. que ha comptat amb la col·laboració de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el Museu de la Vida Rural.
La història escrita en primera persona
A Catalunya, durant els segles XVII i XVIII, la majoria de la població vivia a pagès, al voltant de masos escampats pel territori en petites unitats de producció, en les quals els amos, homes benestants i amb una certa alfabetització, duien per escrit els comptes de l’explotació patrimonial.
Fer números era una tradició patrimonial ben antiga en la societat catalana, però, de cop i volta i de manera gairebé simultània en el tombant d’aquells segles, molts d’aquells llibres d’apunts van començar a encabir unes altres anotacions. Enmig de les tradicionals dades censals i d’apunts sobre compres i vendes, aquells pagesos hi escrivien també trossos de la història que vivien, com ara la por que passaven pels diversos esdeveniments de caire violent que tenien lloc en una Catalunya revoltada, els comentaris pel naixement o la defunció de parents pròxims, receptes, remeis, etc.
I tot això ho feien en unes petites llibretes relligades comprades o fetes manualment, escrites amb una lletra força comprensible i un català molt correcte que els historiadors anomenen dietaris familiars. El doble valor d’aquests quaderns resideix en el fet que gairebé sempre aporten una informació molt valuosa sobre la vida, els costums i l’economia local de la comunitat on es van escriure, però sobretot també perquè complementen i aporten un nou punt de vista –el de l’individu, no el dels grans historiadors o polítics– per conèixer els grans fets que es van viure en aquella època. I ens recorden amb insistència que van ser uns segles durant els quals es van encadenar diversos episodis bèl·lics que van arrasar el territori i amb especial violència el món pagès, que és on vivien els autors d’aquests quaderns personals.
L’última de les singularitats d’aquests textos memorialístics és que, més enllà del valor documental que tenen amb relació als costums i la vida a pagès i del discurs literari –en alguns casos, per cert, d’una certa qualitat–, són llibres escrits en primera persona, però en els quals el protagonista no és mai l’autor sinó el mas o el col·lectiu que s’hi descriu. Per això la combinació entre el “jo” (autor) i el “nosaltres” (família) que apareix i es defensa en aquests textos aporta una perspectiva literària i psicològica molt interessant. Ells escrivien, com diu un dels dietaris, per als “venidors”, és a dir les generacions futures.
La tria dels dietaris
El programa “Sense ficció” de TV3 ha preparat un documental sobre aquesta tradició dietarística amb el títol de “Papers personals”, en què s’aborden diversos exemples de dietaris escollits i repartits per tot el territori català: la Catalunya Vella, Osona i el Bages, però també el Rosselló, el Pallars, la Ribagorça, recorrent arxius familiars i eclesiàstics, entrevistant les famílies que continuen la saga dels autors dels dietaris i diversos historiadors especialistes en aquesta mena de documents, filòlegs i també especialistes en cal·ligrafia.
Tot un documental per conèixer qui era aquella gent, què els va moure a escriure aquells llibres i, sobretot, per què ho van fer. La resposta, a manera d’avanç del que es podrà veure en el reportatge de cinquanta minuts, és que aquells temps molt difícils i els seus protagonistes necessitaven explicar, deixar constància de tot el que vivien i feien per salvar el patrimoni i la família. Una realitat que per a alguns dels entrevistats en el documental s’ha repetit al llarg de la història en situacions també molt cruentes, com la Guerra Civil, i que potser també es repeteix ara per culpa de crisi social i econòmica que es viu en el món occidental.
El documental
El gran repte d’aquest documental és explicar i al mateix temps mostrar com s’havien viscut algunes de les experiències relatades en aquests dietaris, i per fer-ho s’ha hagut de recórrer a una sèrie de recursos del món de la il·lustració i de l’escenografia en miniatura.
En aquest sentit, la participació d’un expert escenògraf i miniaturista especialista en la realització de diorames de pessebres (Ismael Porta) i d’una jove il·lustradora que ha confeccionat diversos escenaris amb figures retallades que reprodueixen episodis relatats en els dietaris ha contribuït a fer visible tot el que s’explica d’aquell temps en els vells documents. També s’han rodat un parell de figuracions amb actors en dos espais magnífics, com són la casa museu de ca l’Agustí al Pla de la Calma i l’Ermita de Sant Martí a Camelas al Rosselló. I amb l’ajut del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
La resta són rodatges fets en els llocs originals on es van viure aquelles experiències, masos i trossos de territori, que en alguns casos i per fortuna es mantenen més o menys igual com eren fa quatre segles gràcies a l’esforç i la tenacitat d’algunes famílies que han sabut conservar el patrimoni heretat. Tots aquests escenaris expliquen un passat que a vegades no sembla tan llunyà, ja que molts dels textos escrits en aquelles èpoques parlen i reflexionen sobre les diverses crisis que assolaven la societat.
Aquest documental segueix el fil d’una investigació feta durant els últims cinc anys per historiadors i filòlegs de diverses institucions i liderada pel Grup de Recerca de Manuscrits del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, que ha permès localitzar i classificar un gran nombre de dietaris i memòries personals escrits a Catalunya i als territoris de parla catalana des de finals del segle XV fins a començaments del segle XIX.
Fruit d’aquestes recerques va néixer el portalwww.memoriapersonal.eu, que serveix per donar una visibilitat necessària a tots els documents que fins ara es trobaven, com hem dit abans, dispersos per arxius públics i privats catalans, espanyols i estrangers.
Blog de la Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya 