Es publica un llibre inèdit de Ramon Violant i Simorra sobre el Pallars i l’Alta Ribagorça

Des de l’any 1994 l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, ha treballat per reivindicar i donar a conèixer l’obra Ramon Violant i Simorra (1903-1956), important estudiós de la cultura popular del Pallars i del Pirineu.

Ara amb el suport de l’Obra Social La Caixa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha pogut reprendre aquesta important tasca de recuperació de la seva obra.

Així l’any 2000 s’havia dut a terme la publicació del primer volum de la col·lecció “Biblioteca Ramon Violant i Simorra”, La vida pastoral al Pallars. Ara dins aquest projecte més de 12 anys després s’ha pogut donar continuïtat a aquella iniciativa amb el segon volum, Tradicions del Pallars i de la Ribagorça. Primers treballs de folklore (1924-1934). Es posen així de nou, a l’abast del públic, les primeres obres de Ramon Violant, publicades fa més de 80 anys. Aquests treballs ara reunits s’adrecen, a causa de la seva natura generalista i no especialitzada, a tots els lectors.

L’obra, que aplega 43 articles d’aquest primers anys de treball de Ramon Violant, ha estat copublicada entre l’editorial Garsineu de Tremp i l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. S’hi poden trobar notícies de pràctiques religioses populars (aplecs, mares de déu, etc) fins a supersticions i narracions populars sobre bruixes i altres, jocs i entreteniments infantils i reculls de dites i expressions populars. La publicació ha comptat amb un estudi introductori, on es repassa la trajectòria professional i la producció bibliogràfica de Ramon Violant, a cura del professor Ramon Miró Baldrich.

biblioviol0002

Anuncis

Museos y turismo: expectativas y realidades

Els sistemes turístics, museístics i patrimonials són complexes, així com la seva interrelació. Sobre aquestes complexitats, on diferents i variats agents actúen en funció dels seus valors i interesos, tracten els articles que recull aquesta publicació, actes del VII Congrès “Las rentabilidades económicas y sociales de los patrimonios culturales y los museos” que tingué lloc a Donostia el 20 i 21 d’octubre de 2011.
Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.)

museosytur

Museos y turismo: expectativas y realidades.
Euskal Herriko Unibertsitatea. Argitalpen Zerbitzua.
Bilbao, 2012.
222 pp.
Podeu consultar l’índex a: http://www.ecomuseu.com/cat/publicacions2.asp?id=40

II Jornada de Museus Locals. La gestió de col·leccions.

Curs MUVAETEl Museu Valencià d’Etnologia i el Servici de Formació de la Diputació de València van posar en marxa el 2012 un programa de formació específica dirigida a millorar la gestió dels museus etnològics locals. En aquesta primera edició es van abordar temes relacionats amb l’exposició de fons etnològics.

L’any 2013 es proposa una reflexió que suscita interès entre els professionals d’aquests tipus de museus: la gestió de les col·leccions. S’hi pretén oferir als assistents diverses eines i coneixements que els permetin millorar la labor relacionada amb les tasques d’inventari, catalogació de fons o el tractament de les donacions, etc. En definitiva, un conjunt de treballs que tot i que no tenen visibilitat pública, faciliten al museu la seva funció de conservació i protecció patrimonial.

21 de febrer. Museu Etnològic La Casa Gran. Pobla de Vallbona. C/ Sant Antoni, 14. La Pobla de Vallbona (València).

Podeu consultar el programa al link següent:

http://www.museuvalenciaetnologia.es/userfiles/file/PROGRAMA.pdf

Exposició “De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera”

Aquesta exposició ens permet acostar-nos a la visió singular i original del nostre territori d’un dels creadors més importants de la història de la fotografia a Catalunya: Ton Sirera. I és que aquesta exposició, produïda per cinc institucions museístiques de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, (Museu de la Noguera, Museu Comarcal de Cervera, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i Museu Comarcal de l’Urgell -Tàrrega) pretén posar l’accent en la lúcida mirada sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida que Ton Sirera va anar impressionant sobre negatiu al llarg de tota la seva trajectòria artística.

Una mirada, sens dubte, compromesa amb el territori i la seva gent i que més enllà del seu valor com a objecte artístic, ens presenta també unes terres de Ponent del tot inèdites que configuren un ric testimoni sobre l’esdevenir del país.

Amb la condició d’aquest doble valor artístic i històric de les fotografies, l’exposició ens permet retrobar-nos, una vegada més, amb la mirada d’un fotògraf imprescindible. Creador polifacètic, conegut especialment per la seva condició de fotògraf en totes les seves possibilitats, també pintor i cineasta, Ton Sirera va néixer a Barcelona però s’instal·la a la capital de Ponent l’any 1935 on va exercir professionalment de metge odontòleg. Personatge clau en el context de la reactivació cultural i artística de la Lleida de postguerra, el seu nom sempre va anar associat activament en totes aquelles iniciatives que d’una manera o d’una altra, promoguessin la difusió i el debat a l’entorn de l’art en totes les seves disciplines, ja fos, per exemple, des les pàgines de la revista Labor, les parets de la Petite Gallerie de l’Alliance Française o les pantalles de l’Agrupació de Cinema Amateur de Lleida, espais on sovint va donar a conèixer també la seva producció artística.

En un moment en què l’obra fotogràfica es difonia abans que res a través dels llibres gràfics, l’artista lleidatà tingué l’oportunitat de posar de manifest generosa i àmpliament la qualitat de la seva obra documental de forma especial a partir del seva extensa i incansable labor amb Josep Vallverdú, amb el qual va publicar Els rius de Lleida i vuit dels deu volums de la col·lecció Catalunya Visió (Editorial Tàber, 1968-1974). Segons l’escriptor, aquest projecte editorial va conduir a ambdós companys en sortides de cap de setmana per gairebé catorze mil quilòmetres de la geografia catalana amb la idea de configurar una descripció personal, comarca a comarca, del paisatge humà i físic d’una Catalunya que experimentava llavors una accelerada transició en un context on el teixit urbà i industrial prenia cada vegada major protagonisme.

De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera és una producció de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, inaugurada recentment a Balaguer, i que itinerarà durant l’any 2013 per les poblacions de Balaguer, Cervera, Esterri d’Àneu, Solsona i Tàrrega.

Cors entà apréner a hèr paèrs

El Departament de Miei Ambient e Pagesia del Conselh Generau d’Aran, juntament amb el Musèu dera Val d’Aran ha organitzat un curs per aprendre a fer cistella pròpia d’Aran. Aquesta es diferencia de la resta de la cistella del Pirineu perquè es la més treballada i amb acabats més acurats. El material a utilitzar és el minve i les branques d’avellaner.
Aquesta iniciativa s’engloba en la política de recuperació i suport als treballs artesans propis d’Aran.

El curs es durà a terme els diumenges del 28 d’octubre al 25 de novembre de 11 a 14 hores al Musèu dera Val d’Aran, situat al carrer Major de Vielha.
Per informació i inscripcions cal trucar al 973 641 801 o enviar un correu a c.madruga@sran.org

 

“Papers personals” al Sense ficció de TVC

Televisió de Catalunya estrena del documental de Televisió de Catalunya “Papers personals” adscrit al programa Sense Ficció. que ha comptat amb la col·laboració de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el Museu de la Vida Rural.

La història escrita en primera persona

A Catalunya, durant els segles XVII i XVIII, la majoria de la població vivia a pagès, al voltant de masos escampats pel territori en petites unitats de producció, en les quals els amos, homes benestants i amb una certa alfabetització, duien per escrit els comptes de l’explotació patrimonial.

Fer números era una tradició patrimonial ben antiga en la societat catalana, però, de cop i volta i de manera gairebé simultània en el tombant d’aquells segles, molts d’aquells llibres d’apunts van començar a encabir unes altres anotacions. Enmig de les tradicionals dades censals i d’apunts sobre compres i vendes, aquells pagesos hi escrivien també trossos de la història que vivien, com ara la por que passaven pels diversos esdeveniments de caire violent que tenien lloc en una Catalunya revoltada, els comentaris pel naixement o la defunció de parents pròxims, receptes, remeis, etc.


I tot això ho feien en unes petites llibretes relligades comprades o fetes manualment, escrites amb una lletra força comprensible i un català molt correcte que els historiadors anomenen dietaris familiars. El doble valor d’aquests quaderns resideix en el fet que gairebé sempre aporten una informació molt valuosa sobre la vida, els costums i l’economia local de la comunitat on es van escriure, però sobretot també perquè complementen i aporten un nou punt de vista –el de l’individu, no el dels grans historiadors o polítics– per conèixer els grans fets que es van viure en aquella època. I ens recorden amb insistència que van ser uns segles durant els quals es van encadenar diversos episodis bèl·lics que van arrasar el territori i amb especial violència el món pagès, que és on vivien els autors d’aquests quaderns personals.

L’última de les singularitats d’aquests textos memorialístics és que, més enllà del valor documental que tenen amb relació als costums i la vida a pagès i del discurs literari –en alguns casos, per cert, d’una certa qualitat–, són llibres escrits en primera persona, però en els quals el protagonista no és mai l’autor sinó el mas o el col·lectiu que s’hi descriu. Per això la combinació entre el “jo” (autor) i el “nosaltres” (família) que apareix i es defensa en aquests textos aporta una perspectiva literària i psicològica molt interessant. Ells escrivien, com diu un dels dietaris, per als “venidors”, és a dir les generacions futures.

La tria dels dietaris

El programa “Sense ficció” de TV3 ha preparat un documental sobre aquesta tradició dietarística amb el títol de “Papers personals”, en què s’aborden diversos exemples de dietaris escollits i repartits per tot el territori català: la Catalunya Vella, Osona i el Bages, però també el Rosselló, el Pallars, la Ribagorça, recorrent arxius familiars i eclesiàstics, entrevistant les famílies que continuen la saga dels autors dels dietaris i diversos historiadors especialistes en aquesta mena de documents, filòlegs i també especialistes en cal·ligrafia.

Tot un documental per conèixer qui era aquella gent, què els va moure a escriure aquells llibres i, sobretot, per què ho van fer. La resposta, a manera d’avanç del que es podrà veure en el reportatge de cinquanta minuts, és que aquells temps molt difícils i els seus protagonistes necessitaven explicar, deixar constància de tot el que vivien i feien per salvar el patrimoni i la família. Una realitat que per a alguns dels entrevistats en el documental s’ha repetit al llarg de la història en situacions també molt cruentes, com la Guerra Civil, i que potser també es repeteix ara per culpa de crisi social i econòmica que es viu en el món occidental.

El documental

El gran repte d’aquest documental és explicar i al mateix temps mostrar com s’havien viscut algunes de les experiències relatades en aquests dietaris, i per fer-ho s’ha hagut de recórrer a una sèrie de recursos del món de la il·lustració i de l’escenografia en miniatura.

En aquest sentit, la participació d’un expert escenògraf i miniaturista especialista en la realització de diorames de pessebres (Ismael Porta) i d’una jove il·lustradora que ha confeccionat diversos escenaris amb figures retallades que reprodueixen episodis relatats en els dietaris ha contribuït a fer visible tot el que s’explica d’aquell temps en els vells documents. També s’han rodat un parell de figuracions amb actors en dos espais magnífics, com són la casa museu de ca l’Agustí al Pla de la Calma i l’Ermita de Sant Martí a Camelas al Rosselló. I amb l’ajut del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

La resta són rodatges fets en els llocs originals on es van viure aquelles experiències, masos i trossos de territori, que en alguns casos i per fortuna es mantenen més o menys igual com eren fa quatre segles gràcies a l’esforç i la tenacitat d’algunes famílies que han sabut conservar el patrimoni heretat. Tots aquests escenaris expliquen un passat que a vegades no sembla tan llunyà, ja que molts dels textos escrits en aquelles èpoques parlen i reflexionen sobre les diverses crisis que assolaven la societat.

Aquest documental segueix el fil d’una investigació feta durant els últims cinc anys per historiadors i filòlegs de diverses institucions i liderada pel Grup de Recerca de Manuscrits del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, que ha permès localitzar i classificar un gran nombre de dietaris i memòries personals escrits a Catalunya i als territoris de parla catalana des de finals del segle XV fins a començaments del segle XIX.

Fruit d’aquestes recerques va néixer el portalwww.memoriapersonal.eu, que serveix per donar una visibilitat necessària a tots els documents que fins ara es trobaven, com hem dit abans, dispersos per arxius públics i privats catalans, espanyols i estrangers.

“Patrimonio inmaterial: valores culturales y espirituales. Manual para incorporarlos en las áreas protegidas“.

Dijous 20  de setembre, a l’edifici de La Pedrera (Barcelona), a dos quarts de sis de la tarda tindrà lloc la presentació del llibre “Patrimonio inmaterial: valores culturales y espirituales. Manual para incorporarlos en las áreas protegidas“.

Es tracta d’una publicació de la col·lecció de manuals d’Europarc-Espanya, que ha comptat amb el suport de CatalunyaCaixa, el Cabildo de Tenerife i l’Associació Silene.

Es tracta del primer manual que, sobre aquest tema, s’ha elaborat a Europa. La llista de col·laboradors –prop de 40- supera amb escreix la de qualsevol dels manuals precedents. I cada recomanació que s’hi fa, s’il·lustra amb un exemple, cosa que no es feia en els manuals precedents d’Europarc-Espanya i que va ésser possible gràcies al gran nombre i a la qualitat de les aportacions rebudes al llarg d’un procés participatiu que va durar més d’un any.

Com a publicació de la col·lecció de manuals d’Europarc-Espanya, serà distribuït entre els responsables dels espais naturals protegits de tot l’Estat espanyol, i es pot descarregar a les adreces següents:

http://www.silene.es/documentos/Manual_EUROPARC_10.pdf

http://www.redeuroparc.org/img/publicaciones/manual10.pdf

“De la guadaña al forfait”

S’ha publicat l’article “De la guadaña al forfait. Análisis del uso turístico de los museos etnológicos del Alto Pirineo catalán”, de Jordi Abella, Gabriel Alcalde i Antoni Rojas, que apareix al darrer número 10(5) de PASOS, Revista de Turismo y Patrimonio Cultural (ISSN 1695-7121).

Podeu consultar l’article al següent enllaç: http://www.pasosonline.org/Publicados/10512/PS0512_16.pdf

La Cultura de les Plantes. Usos etnobotànics al Pirineu

Les plantes, la seva utilització en el camp de la medicina i la salut, ja sigui amb caràcter terapèutic, profilàctic o com a elements de diagnòstic, també formen part del nostre patrimoni, amb coneixements i pràctiques adquirides de generació en generació. Aquestes pràctiques malauradament corren el risc de desaparèixer, però gràcies als estudis d’Antoni Agelet en el camp de l’etnobotànica en podem conservar, al menys, el seu coneixement. Amb aquestes activitats pretenem donar a conèixer i intentem recuperar algun d’aquest usos, per a passar una bona estona i per a mirar, veient-les, les plantes.

Dins de l’activitat “La Cultura de les Plantes. Usos etnobotànics al Pirineu”, es promouen quatre sortides guiades d’identificació de plantes aromàtiques i medicinals, a càrrec d’Antoni Agelet:

Del 26 al 29 de juliol.
Sortides en vehicles particulars. Cal portar calçat adequat, beure i protecció solar.
Inscripció prèvia. Places limitades.
Preu: 10 € per sortida.

Dijous 26. De 8 a 13 h. Bordes de Pina i barranc de Pilàs.
Divendres 27. De 9 a 13 h. Sant Pere del Burgal.
Dissabte 28. De 8 a 18 h. Clots de Riauba per la Bonaigua.
Diumenge 29. De 9 a 13 h. Mollera d’Escalarre.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:
Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu
Tel. 973626436
e-mail. ecomuseu@ecomuseu.com

Presentació del llibre “Boscos de Ferro. Actes de les Primeres Jornades de recerca i desenvolupament de la Vall Ferrera”.

L’Ajuntament d’Alins, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i Garsineu Edicions us conviden a la presentació del llibre “Boscos de Ferro. Actes de les Primeres Jornades de recerca i desenvolupament de la Vall Ferrera”.

El projecte “Boscos de Ferro”, impulsat des de vàries institucions, entitats, i persones del territori i de fora, encapçalades pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Ajuntament d’Alins, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, és una proposta que vol ajudar al desenvolupament de la vall Ferrera des de la sostenibilitat, a partir de la recuperació i la valoració turística del patrimoni cultural, centrat en els vestigis de la siderúrgia de diferents èpoques, tot relacionant-lo de manera integral amb el seu entorn natural.
Aquest projecte també neix amb la voluntat d’establir un pont entre la investigació científica i l’acció territorial. El motor principal serà la recerca, però de manera que permeti mantenir un diàleg constant amb el territori per poder posar en valor social el coneixement derivat de l’activitat acadèmica.
Trobades com les que es recullen en aquesta publicació ens ajuden, doncs, a apreciar molt més el patrimoni que tenim al territori; a valorar el que som i el que podem fer si unim esforços i interessos comuns. I, en aquest cas, per intentar que el ferro torni a tenir un paper protagonista en el present i el futur de la vall Ferrera, fer realitat una reivindicació històrica de la seva gent per recuperar el seu llegat i forjar el seu futur sobre els fonaments del seu passat.

L’acte tindrà lloc el proper dissabte 23 de juny a les 19:00h a l’Ajuntament d’Alins, i hi participaran el Sr. Josep Poch, alcalde d’Alins, el Sr. Agustí López, president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i el Sr. Feliu Vinyals, president de l’Associació pel patrimoni de la Vall Ferrera.

Web de la Bruixeria al Pallars a través del testimoni oral

Si bé podem pensar que el fenomen de la bruixeria forma part del passat, el contacte establert amb els actuals habitants de la Vall Fosca mostra una sèrie d’experiències ben vives pel que fa a l’acció de suposades bruixes fins ben entrat el segle XX.

Els testimonis d’edat avançada parlen encara avui de determinades dones amb capacitat de donar mal, assenyalant-les com a responsables directes de la mort d’animals, de malalties d’infants i persones o de pedregades destructores. Un dels fets més sorprenents és la coincidència entre els noms de les cases/famílies que els informants associen en l’actualitat a aquestes accions malèfiques i aquells citats en la documentació del s.XVI.

Gràcies al suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de la Torre de Capdella i en el marc d’un projecte ACOM finançat per la Generalitat de Catalunya, els investigadors Pau Castell i Isidor Fernàndez han procedit a la recollida de testimonis orals entre la gent de la Vall Fosca durant el període 2009-2011. Les entrevistes realitzades durant aquests anys han estat enregistrades en format audiovisual, conformant un corpus molt ric pel que fa al patrimoni oral d’aquesta zona del Pirineu català. A través d’aquesta pàgina es pretén contribuir a la difusió i la posada en valor d’aquest patrimoni, oferint una eina útil tant per a investigadors com per al públic en general.

Podeu consultar el web a: vallfosca.antropologiavisual.net

Curs d’Estiu: els Museus i el Patrimoni en el territori. Rendibilitats i complicitats

Curs d’Estiu: els Museus i el Patrimoni en el territori. Rendibilitats i complicitats
Lleida. Del 10 a l’11 de juliol.

Amb aquest curs, la Universitat de Lleida obre un àmbit de treball específic entre els professionals dels museus, de la universitat i del patrimoni relacionat amb els museus de territori i societat, a nivell català, espanyol i europeu. Els objectius del curs són: ajudar a millorar l’eficàcia dels equipaments patrimonials del nostre país mitjançant la incorporació de nous plantejaments professionals (teòrics i pràctics) que permetin adaptar-los a les noves necessitats i oportunitats dels temps actuals; ajudar a redefinir les funcions i usos dels museus mitjançant el coneixement de les noves tendències que estan sorgint a Europa i a altres llocs del món, i crear un lloc estable de trobada anual per fer arribar aquestes noves tendències als professionals del nostre país; reforçar el treball en xarxa com una estratègia de futur en el món del patrimoni; proporcionar formació a tècnics, professionals i persones directa o indirectament implicades, o simplement interessades, en la gestió dels museus i el patrimoni cultural; i, atès que no hi ha oferta al respecte, esdevenir un curs de referència sobre Museus de societat en el panorama de la formació universitària continuada.

Podeu veure el programa al següent link:
http://www.udl.cat/export/sites/UdL/serveis/estiu/arxius/2012/02L3.pdf

Musèus dera Val d’Aran – Dia Internacional dels Museus, 18 de maig

El Dia Internacional dels Museus, el 18 de maig, és celebra anualment sota una divisa: “Els museus són un mitjà d’intercanvi cultural important, d’enriquiment de les cultures, des de la comprensió mútua, la cooperació, i la pau entre els pobles”. El Consell Internacional dels Museus, l’ICOM, des de 1977, proposa cada any un tema a partir del qual convida tots els seus membres, tenint en compte les tradicions i singularitats de cada país, a organitzar diverses activitats amb motiu del Dia Internacional dels Museus, amb l’objectiu d’apropar les institucions museístiques i els professionals que hi treballen al públic en general, i de sensibilitzar els ciutadans sobre la tasca i els reptes que tenen els museus per esdevenir institucions al servei de la societat i el seu desenvolupament.

Musèus dera Val d’Aran

Des de fa tretze anys Musèus dera Val d’Aran, s’adscriu al Dia Internacional dels Museus, oferint les seves portes obertes, descobrint peces del seu fons o mostrant d’una manera peculiar les peces exposades. Ha realitzat, també visites guiades a diversos indrets del patrimoni artístic aranès.
Enguany a part de l’entrada gratuïta a l’Ecomusèu çò de Joanchiquet i el Musèu dera val d’Aran sortim al carrer i participem a la Fira de l’Ovella Aranesa, que es celebra el dia 19 de maig a Vielha. Durem a terme diversos tallers infantils relacionats amb el món de la llana i una visita dinamitzada a la Fabrica dera lan.

La Nit dels Museus

La Nit dels Museus és una iniciativa promoguda pel Consell d’Europa on hi participen més de 3.000 museus de 40 països.
Per primera vegada Aran s’afegeix aquesta iniciativa i obra les portes del Musèu dera Val d’Aran el divendres 18 de maig a les 22:00. En aquesta ocasió diverses personalitats d’Aran ens acompanyaran al llarg del museu i ens parlaran d’allò que li trasmeten les obres exposades.
Per acabar tothom estarà convidat a una copa de cava.

RECERCAT 2012

El Museu de la Vida Rural col·laborarà en les activitats de la vuitena jornada del RECERCAT, la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana que, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, se celebra anualment en el marc dels actes de la Capital de la Cultura Catalana, enguany a Tarragona, els propers 12 i 13 de maig de 2012.
La jornada té per finalitat oferir una mostra de les publicacions, projectes i activitats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana. Es tracta d’iniciatives elaborades des de cada territori amb l’objectiu de generar coneixement, afavorir la seva difusió i contribuir al seu desenvolupament.

Les aportacions realitzades des de la xarxa territorial articulada que configuren els centres d’estudis són fonamentals per al conjunt de la cultura catalana. Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de parla catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través del premis RECERCAT. També es pretén fomentar la comunicació i el contacte entre les entitats culturals participants, els investigadors i el conjunt de la societat civil.

En aquest marc el dissabte 12 de maig a les 19.00 h. el Museu de la Vida Rural participarà en la taula rodona “Experiències en el món agrari a través del llibre Cròniques rurals i del catàleg de l’exposició El món agrari a les terres de parla catalana. Hi participaran l’escriptor Joan Rendé i el periodista Lluís Foix; l’acte anirà moderat per Jordi Llavina.

Podeu descarregar tot el programa d’activitats del RECERCAT en aquest enllaç: RECERCAT 2012 (Tarragona)

Congreso de Cultura y Patrimonio de los Pirineos

18-20 de maig. Graus.

El Congrés pretén difondre els resultats del projecte “Pirineos en Red”, a més d’exercir de fòrum de trobada per a punts altres projectes d’interès centrats en la recuperació i difusió del patrimoni cultural pirinenc, de qualsevol dels seus territoris.

S’articula entorn de 6 grans blocs temàtics, que són: Ribargorça, com a territori més proper; Patrimoni documental i fotogràfic; Patrimoni arqueològic; Patrimoni històric-artístic; Patrimoni immaterial i antropològic; i Museus, xarxes i projectes de cooperació. En total comptarà amb 40 comunicacions.

El Congrés disposarà igualment d’un àrea informativa de projectes, en la qual poder desplegar informació de tot tipus, així com establir contacte per a la gestació de nous projectes. El coneixement mutu de les experiències més interessants entorn del patrimoni cultural d’aquestes muntanyes, i l’estimulació d’iniciatives de col·laboració són l’objectiu essencial d’aquest Congrés de Cultura i Patrimoni dels Pirineus “Pirineos en Red”.

Està organitzat pel centre ESPACIO PIRINEOS de l’Ajuntament de Graus, i es troba finançat pel projecte POCTEFA “Pirineos en Red” 116/09, en la col·laboració que manté amb el soci Château fort – Musée Pyrénéen de Lorda. També col·laboren el Govern d’Aragó; la Diputació d’Osca; el Màster en Museus. Educació i Comunicació, de la Universitat de Saragossa; la Comunitat de Treball dels Pirineus i l’Hotel Palacio del Bisbe.

La inscripció al Congrés és gratuïta i dóna dret a assistir a les comunicacions i activitats paral·leles, així com a rebre material informatiu de les comunicacions i altres publicacions en relació amb el mateix. Els inscrits que acudeixin a un mínim del 75% del Congrés també rebran el certificat acreditatiu d’assistència.

Podeu consultar més informació al programa adjunt o bé al següent enllaç:
http://www.espaciopirineos.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=632:congreso-de-cultura-y-patrimonio-de-los-pirineos&Itemid=64&lang=es